Joan Teixidor 
(Olot, 1913 - Barcelona, 1992) 


POEMES

*****************

 - LA PRIMAVERA 
 - COM SI MORÍS 
 - E VENNI DAL MARTIRIO A QUESTA PACE 

****************
















LA PRIMAVERA 

Sempre he sentit la primavera nova, 
l'afalac de les fulles en els arbres. 
Però ha mort aquell impuls antic; 
m'envellia de sobte. ¿Com podria, 
quan tot s'esqueixa, sospirar feliç? 
Em fa pena la saba que s'enfila 
pels troncs renovellats, la prímula que neix, 
el vespre que es perfuma i la nit tèbia. 
M'espaordeix la vida que m'espera, 
la paraula que creix per a morir, 
ésser un altre enllà del meu silenci. 










COM SI MORÍS 

No tornaré a la fosca fageda, 
em feia mal el silvestre palau, 
s'han fet sagrats el trepig i la greda, 
el sol escàs i la molsa i la pau. 
Anar-hi sol és dir a cada pas 
que em falta cor per a tot el que em toca: 
massa he plorat a la nit i a camp ras, 
deixa'm callat i lligat a la roca. 
Deixa'm tot sol sense cap pensament, 
com si morís cada dia una embosta; 
em trasmudà l'abrivada del vent, 
ara em fa ric la claror de la posta. 
Tot ha finit, el silenci m'abriga, 
fill d'aquest son que ignorava el demà. 
Tinc por de tot, i l'angoixa se'm lliga 
com la llavor que no pot madurar. 












E VENNI DAL MARTIRIO A QUESTA PACE 

Sento una veu que em diu: 
Tu ja no saps per on camines. 
T'he arrencat del país clar: 
és perquè cerquis la meva ombra. 
Ja no veuràs els camps lluents 
ni la pell tèbia de les coses. 
El paradís que has somiat, 
aigua de mort el colga. 
Ara ha sorgit un altre món 
que et feia por quan et mirava. 
I quan l'oblidis sentiràs 
un gust de cendra. 
Ara fa mal el mar brillant, 
la primavera i la bellesa; 
no pots mirar, t'habita el plor, 
el plor i la boira. 
Exiliat sense fronteres, 
l'Àngel et vol com em volia; 
tot ho veuràs sense mirall, 
sense paraula. 
Ara has sotjat el meu llindar, 
viure com vius és viure a penes. 
Aprèn, aprèn com he vingut 
del martiri en aquesta pau.